A diferència de la perícia cal.ligràfica, la grafologia no pretén arribar a conclusions  sobre l'autoria dels documents,
    ni es fa mitjançant acaraments que permetin determinar si ha estat una mà o una altra la que ha fet una sèrie de traços. La grafologia és un mitjà per conèixer la persona sobre la base de com es manifesta gràficament, de com és la seva lletra, la seva signatura i també els seus dibuixos. La missió del grafòleg és doncs, fer una descripció psicològica detallada d'una persona mitjançant l'estudi de la seva escriptura i de les seves altres manifestacions gràfiques. La utilitat dels estudis grafològics és múltiple i l'abast descriptiu dels informes que en resulten també ho és, segons quina hagi de ser la seva utilitat, amb els límits establerts per l'ètica professional:
    Compatibilitat de caràcters en la parella o entre els membres d'una família o d'un grup.
    Idoneïtat per a ocupar un lloc de treball prèviament definit. La selecció de personal es pot fer íntegrament per mitjans grafològics o com a complement de proves psicotècniques o d'una altra mena realitzades per psicòlegs i per altres consultors de personal.

  • Determinació dels interessos professionals i de les qualitats per a desenvolupar un treball o un altre.
  • Evolució de la persona a través de l'estudi de l'escriptura realitzada al llarg de períodes de temps perllongats.  

    •  


  • Comprovació de l'existència de patologies, com a complement d'informes
    pericials cal.ligràfics o grafològics, com també a tall de contrast d'informes
    emesos per facultatius relatius a les malalties dels seus pacients o a autòpsies.

    • Aquesta mena d'estudis en cap cas són pronunciaments diagnòstics, sinó
    que es limiten a detectar la presència de traços gràfics - vinculats a
    determinades malalties - que clínicament i estadísticament estan essent
    corroborats any rere any.

     
     

    Estanis ©    <1997>
 
.